La Sensenom és una agulla d’elegància primaria, que serveix de fita per indicar on acaben les Agulles i comencen els Frares.
L’aresta sud és una enorme rampa que ens convida a grimpar més que escalar fins al seu cim. Una línia de calaix i sense complicacions, bona pedra de toc per iniciar-se en l’escalada o per gaudir d’un dia de primavera sense presses, amb flaire de romaní florit.
- Via: Normal o Aresta Brucs
- Zona: Montserrat – Frares
- Dificultat: IV+ (D)
- Dificultat obligada: IV
- Llargària: 110 metres
- Exposició: Mitjà
- Compromís: Baix
- Equipament: Via equipada, amb burins, espits i parabolts. Totes les reunions tenen almenys un parabolt
- Material: 5 cintes exprés i una plaqueta recuperable
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Deixem el vehicle a Can Massana i ens dirigim vers el refugi Vicenç Barbé. Des d’allí anem a buscar la Canal Ample i remuntem direcció al Coll d’Agulles, poc abans d’arribar-hi passarem pel peu de via.
-
- El que vist per davant sembla sever, vist de costat pren la seva verdadera dimensió
-
- Primer llarg
-
- Segon llarg
-
- Pas de IV+ del darrer llarg
-
- Ressenya de la via
L1(III)
La via s’inicia al peu del camí que va del refugi al Coll d’Agulles. La primera tirada és una senzilla grimpada. Hem de dirigir-nos cap un còdol gros de color marró molt característic, on trobarem un cap de burí. Un cop encintat continuem amunt en tendència a l’esquerra fins la primera reunió. 35 metres, un cap de burí i un espit.
L2(III)
La segona tirada segueix la tònica de la primera, amb una escalada molt moderada i agradable, sobre bona roca. 30 metres i dos espits.
L3(IV+)
Sortim de la reunió i de seguida la paret tomba, aleshores trobem una reunió que no cal muntar i que aprofitem per assegurar-nos. Just després quedem davant un bonic muret vertical. Per superar-lo tenim un elegant pas de quart superior, molt ben protegit amb una expansió. Un cop superat aquest tram ens restaran uns pocs metres per arribar al cim. 45 metres; 2 burins, la reunió i un parabolt.
Descens:
Un ràpel de 20 metres pel vessant nord ens deixa a un coll. Des del coll baixem per la vessant oest de l’agulla fins arribar al peu de via.
El que més m’ha agradat:
- Escalada molt moderada amb aire entre assegurances, molt bona introducció a les vies de més d’un llarg.
- Enclavament privilegiat; cim per gaudir i per relaxar-nos.